Reportatge - Restauració: el gran dia de Girona

Veure el reportatge "El gran dia de Girona" - 28.05 min

Restaurar el quadre més gran de Catalunya no ha estat fàcil. “El gran dia de Girona” fa uns 12 metres de llarg per 5 i mig d'alçada. Aquest oli de Martí Alsina exalta la resistència èpica dels gironins durant els set mesos de setge napoleònic. Quèquicom visita el lloc dels fets amb l’historiador Genís Barnosell, que recorda que Girona va perdre la meitat de la població i que explica que va ser justament un bombardeig, en aquest cas feixista, el que va malmetre el quadre durant la Guerra Civil. Al Centre de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat tracten el quadre com si fos un ferit i abans d'intervenir-lo el diagnostiquen amb raigs X, llums ultraviolades i altres tècniques.
Samantha Vall va descobrint una història dins d'una altra. A més dels detalls esgarrifosos del setge dels francesos i del cost de la resistència a ultrança ordenada pel general Mariano Álvarez de Castro, que és la figura central del quadre, la reportera descobreix les vicissituds que va haver de passar el pintor Martí Alsina durant els vint anys que va trigar a acabar la tela. A mesura que se n’ha anat fent la restauració s’han trobat documents inèdits, com ara llistes de pintures que comprava o factures de les seves obres. Martí Alsina va començar a fer “El gran dia de Girona” per iniciativa pròpia cap a l'any 1860. Amb la voluntat d'assolir la perfecció va vestir amb roba d'època feta a mida cada una de les dotzenes de persones que li van fer de model. A més, com que el quadre fa 60 metres quadrats, tant el local com el bastidor i la tela es van haver de fer especialment, i es va arruïnar. Tot i que Martí Alsina era una firma reconeguda, creador de l’escola paisatgística catalana i mestre de pintors com Vayreda, mai més no es va refer. Queda, però, la gran qualitat artística de la seva obra, que, a més, es un motiu d'atracció turística per Girona.
Genís Barnosell diu que Martí Alsina no pretenia reflectir la realitat, sinó glorificar una gesta que a la fi no va fer altra cosa que retardar la capitulació. Per això, una lectura moderna del quadre “contribueix a assumir críticament el passat el de la ciutat -un passat en aquest cas ben dramàtic però que no té sentit ni que l’exaltem com ho va fer el franquisme ni que l’oblidem perquè no es correspon als nostres valors actuals”.
Des del plató, Jaume Vilalta explica com és que el raigs X permeten veure si a sota una capa de pintura hi ha alguna altra cosa pintada. De fet, els raigs X permeten mirar a contraclaror un objecte, però els ulls no són sensibles a aquestes ones electromagnètiques i per això cal usar una placa fotosensible, que revelarà què hi ha dins de l'objecte travessat pels raigs X. Gràcies al fet que tenen una longitud d'ona unes 10.000 vegades més petita que les de la llum visible, el raigs X traspassen la majoria de materials, amb l'excepció del plom.
Els restauradors usen tècniques d'anàlisi química per saber quin tipus de pigments ha emprat un artista. Cada colorant o pigment apareix en una època determinada i això permet detectar falsificacions. Curiosament, ara els restauradors no usen mai pigments amb la mateixa composició química que hi ha a l'original, precisament per permetre que en el futur s’hi reconeguin les seves intervencions.
El programa explica també que una pintura és un preparat que reparteix uniformement el pigment, que s’enganxa a la superfície i que, un cop sec, és estable i impermeable a l’aigua. Vilalta prepara una pintura al tremp d'ou com la que van fer servir els autors d'un retaule anònim que té més de 500 anys d’antiguitat i que es va trobar a l’església d’Isavarre, al Pallars, i que es mostra a “Quèquicom” per primer cop després que el netegessin al centre de restauració de Valldoreix.

          http://www.museodelprado.es/investigacion/restauraciones/

Ver documental  "Caballero de la mano en el pecho"

El "Caballero de la mano en el pecho", del Greco, es sometido en 1996 a una profunda restauración en la que se suprime el fondo oscuro del cuadro, cambiando su apariencia de forma radical.

-Premio al mejor documental. V Festival Digital Internacional El Sector. Madrid. 2011
-Premio Joven de Comunicación 2010 de la Fundación General de la UCM.

-Festival de Cine de Zaragoza. Sección Oficial. 2010
-Canariasmediafest. Sección Oficial. 2010
-Cortomieres. Sección "Otros Mundos". 2011
-Festival de Cine y TV Reino de León. Jornada “Historias con sentido”. Musac. 2011
-LUPA DOC 2011. Errentería (Gipuzkoa). 2011
-Muestra de Cortometrajes Aula de Cine Universidad de La Laguna (Tenerife). 2011
-8ª Muestra de Cine de Lavapiés, Madrid. 2011
-III Picnick Festival, Santander. 2011
-Enkarzine. Zalla. 2011

-Facultad de Bellas Artes. UCM. Proyección y coloquio. 2010
-Escuela de Arte 10, Madrid. Proyección y coloquio. 2010
-El Molino Escuela de Artes, Madrid. Proyección y coloquio. 2011
-Universidad Popular. Centro de Cultura del Coto, Gijón. 2011